Fa uns anys la meva presència a la xarxa era bastant espontània i poc conscient. Utilitzava les xarxes sobretot per qüestions personals: seguir amigues, compartir fotos o consumir entreteniment. Amb el temps, però, estudiar Disseny i treballar com a professora d’anglès m’ha fet veure que la meva identitat digital no és només un espai privat, sinó també un reflex de la meva trajectòria acadèmica i professional.

Quan faig egosurfing i busco el meu nom a Google, veig que apareixen sobretot perfils de xarxes socials i alguna referència vinculada als estudis. No és una presència molt extensa, però sí prou significativa com perquè m’adoni que qualsevol cerca deixa una mena de rastre. Em fa pensar en fins a quin punt tinc control sobre aquesta informació i quina imatge transmeto sense adonar-me’n.

A les xarxes socials combino usos personals i acadèmics. Per una banda, segueixo perfils de disseny, il·lustració i educació que em serveixen per aprendre, inspirar-me i descobrir recursos. Per l’altra, també hi comparteixo fragments del meu dia a dia, opinions o fotografies. Això genera un cert conflicte entre la voluntat de mostrar-me tal com sóc i la necessitat de mantenir una certa coherència i cura en el que faig públic, especialment pensant en un futur professional.

La qüestió de la privacitat també hi té molt pes. Sóc més conscient que abans de la informació que dono a les plataformes i de com aquesta es pot utilitzar. M’interessa especialment el debat entre privacitat i “via pública digital”: entenc que hi ha una part inevitablement exposada, però procuro limitar què comparteixo o amb qui, ajustant permisos, revisant configuracions i pensant dues vegades abans de publicar.

De cara al futur m’agradaria treballar més el meu personal branding: construir un perfil que reflecteixi millor qui sóc com a dissenyadora i educadora, i que em permeti participar de manera més activa en comunitats digitals, no només com a consumidora sinó també com a generadora de contingut. Considero que tenir cura de la pròpia presència a la xarxa és una part important de la nostra identitat i que pot obrir oportunitats si es gestiona amb criteri, responsabilitat i autenticitat.

Tot i tenir presència en diferents plataformes, prefereixo no compartir enllaços directes als meus perfils personals en aquest entorn acadèmic, per coherència amb la reflexió sobre la privacitat i la gestió conscient de la identitat digital.